PENSAMENTS

Qui ho podria dir? Ell s’hi mostra transparent i real. Cap ideal sinó oferta real: passió i resurrecció. Ell ho anuncia, enuncia i denuncia.

Anunci

5 volums li va costar al gran teòleg alemany Hans Urs von Balthasar escriure sobre el drama de la Passió i la Glòria de Jesucrist. Passió i Resurrecció ja anunciades. Una mateixa realitat d’encreuament esfereïdor i de llum esperançadora.

Un drama, sí del qual n'és la nostra font, la nostra roca. Podem posar totes les imatges i metàfores possibles. Però és el drama de l’amor que només és digne de creure.

Anunci del que vindrà o del que s’està revelant el que és. Hi ha una pel.lícula que sempre m’emociona per la seva música, història i imatges: Before Sunrise (1995). Dos joves es coneixen en un tren de viatge cap a Viena. Ells saben que només hi podran romandre durant un dia en aquesta esplèndida ciutat d’aire senyorial. És l’anunci de l’amor que viuran durant aquell dia, de la terrible separació que esdevindrà a l’albada del dia següent i de la memòria que en faran del temps viscut junts. Amor viscut, separació i trencament i memòria que fa present allò viscut renovant-lo en un etern present que els hi nodreix.

Les últimes escenes són en presència de l’albada, els llocs per on han estat aquests joves però ja buits. Almenys en aparença. Buidors però llocs omplerts de vida apassionada merescudament viscuda.

Així és l’anunci de la passió i de la resurrecció: Jesús revela, transparenta una realitat d’amor extraordinària. Un anunci apassionat d’amor, de trencament i separació i de memòria.

Enunciació

Quan diem un missatge, hi ha un emissor i un receptor. L’emissor, en aquest el Crist, ha fet l’anunci. Els receptors, els deixebles, s’hi mostren reaccionaris, contestataris. Sempre n’hi ha hagut a la història de la humanitat. Pere, no vol creure l’anunci. Potser mogut per una fe encara massa “historicista”. Massa obsessionat pel futur llunyà. M’explico. Tantes vegades no volem que coses dolentes esdevinguin. Hi posen resistències impressionants. No volem “tenir el mort” com diu Hegel. Resistències a la mort, al sofriment. I sens escapa, s’esvaeix el passat, el present i el futur. Enunciar quelcom a algú no és només dir alguna cosa. Hi ha tres coses que fem en aquest acte:

-el missatge que diem

-com ho diu l’emissor

-quin impacte provoca en el receptor

L’anunci provoca una enunciació. L’acte de Jesús es voler mostrar un amor real, el que hi ha, “posar l’assumpte sobre la taula”. Honestedat transparent. Inimaginable per nosaltres. És el pensar de Déu: blancor d’honradesa amb qui el vol seguir per aquest camí.

Denúncia

Optar pel Crist suposa una renúncia. I això és el que denúncia Jesús. Optar per la vida suposa renúncies a altres tipus de vida. No tot és possible. Hi ha impossibles que són possibles però no tot és possible. No em refereixo només a tantes persones que estan en procés de conèixer i optar pel Crist sinó a les que també, en teoria, hem optat pel Crist com a font i roca de les nostres vides. Les opcions es prenen una vegades assumint totes les seves conseqüències però s’han de renovar. Mai m’ha agradat parlar de la meva vocació com si fos un relat cronològic i com si el fet del passat no tingués res a veure avui en dia. Més aviat, la història s’ha de veure a través dels ulls del present, del ara i del que esperona per poder fer memòria de la vida recorreguda.

Jesús denuncia que optar per Ell és perdre’s en Ell com la mítica Ariadna que es submergeix en el laberint per trobar a Teseu i a través del fil reprendre el camí de sortida. Perdre’s en Ell per sortir guanyant. Perquè sortim guanyant.

Ja ha estat anunciat, enunciat i denunciat.