Pot semblar poètic i bonic,
però, evidentment, no és fàcil FER-SE PA.
Això significa que ja no pots viure només per a tu,
sinó que has de viure per als altres.
Vol dir que ja no pots posseir res, ni coses, ni temps, ni llibertat...
Tot el que ets ja no és per a tu,
és, també, «dels» i «per als» altres.
Has d’estar disponible a temps total. Sense protestar per a res,
quan et demanen per a qualsevol cosa, a qualsevol hora.
Significa que has de tenir paciència...
Com el PA, que es deixa pastar, coure i partir.
Significa que has de ser senzill i humil, com el PA,
que no figura en la llista de plats selectes,
però que sempre és present com a acompanyant.
Significa que has de cultivar la tendresa i la bondat,
perquè així és el PA: tendre i bo.
Disposat sempre al sacrifici, com el PA que es deixa triturar.
Vivint, sempre,
en l’amor més gran; capaç de morir per donar la vida, com el PA.
Deixar-te triturar pels qui són al teu costat... deixar-te pastar... pel treball i pels serveis a tothom.
Com ho fa el blat que vol ser PA.
T’has de deixar coure pel foc de l’amor
i de l’Esperit.
I així podràs
oferir-te
als qui tenen fam.
Senyor, ajuda’ns a FER PA per a tothom.
Del llenguatge en paràboles al llenguatge dels signes. És així com ens endisem en l’entrenament de com ser deixebles del Crist. La llavor, el tresor, la perla són les figures del Regne, el mateix Crist pel qual ens convida a seguir-lo en el nostre peregrinatge vers Ell, fent de la terra un cel.La litúrgia ens presenta el passatge de Mateu, la "multiplicació dels pans" particularment important en la tradició evangèlica i una de pàgines més conegudes. Tres moments, tres punts.
Una reacció en cadena
Jesús coneix la notícia de la mort de Joan Baptista, i decideix retirar-se a un lloc solitari, en la distància. En el desert. És el lloc del repòs. No del “relax”. Sinó de la distància, del fer memòria de tot allò que succeix en les vides, del moviment del nostre cor i de la nostra ment. És el lloc del prendre consciència dels esdeveniments i de les seves conseqüències. La reacció de Jesús és una reacció en cadena. La seva misericòrdia, “discreta caritas” provoca exponencialment un altre seguit de reaccions.
La responsabilitat del deixeble
El deixeble és qui fa encaminar i dirigir els esguards vers el Crist i no vers ell mateix. Són els deixebles qui preparen tot perquè sigui possible el signe de la multiplicació, de l’efecte multiplicador, de la reacció en cadena. Ells es posen en moviments per fer posar en moviment vers el Crist.
5 verbs: prendre, alçar, pronunciar la benedicció, partir, donar
Prendre el fruit de l’home. Déu no demana res que no siguem capaços. Prendre el que som. Prendre amb totalitat el que som, sense deixar-ne res, tot. El tot.
Alçar els ulls. És el “sursum corda” que inicia la pregària eucarística. Durant tot el II mil.leni, les discusions i el sentit de l’eucaristia estaven centrades en només les paraules institucionals que consagren el Pa i el Vi en el Cos i la Sang de Crist. Tanmateix, la realitat de l’Eucaristia després de l’escolta de la Paraula de Déu que penetra en els nostre cors s’inicia amb un diàleg. Alçar els nostres cors, com diuen els Pares de l’Església com Teodor de Mopsuèstia o Sant Agustí, és alçar tot el que som, les nostres preocupacions, misèries, joies, esperances. El tot el cor que s’alça per iniciar l’agraïment en el prefaci, abans del Sant, tota la narracció de l’obra de Salvació de Déu i culminada en Jesucrist. I així, elevant els notres cors, cantem el Sant, unint-se en comunió amb els sants i santes per cantar aquesta obra de misericòrdia, tendresa inaudita.
Pronunciar la benedicció. Bene-dire, dir el Bé, és l’efecte de la gràcia, el do de Déu que pretèn el canvi de cor, el gran miracle: la petita llavor es converteix en un gran planta.
0 comentaris:
Publica un comentari