SOBRE RELACIONS

Ja fa temps que un bon amic em va felicitar el Nadal amb la postal del quadre de Van Gogh. Il.lustra la difícil situació de la vida en el món de les relacions. En dues setmanes, he pogut gaudir de dos expressions artístiques que també ho mostren. La primera, el film "También la lluvia", molt recomanable. Una metanarració, entre el colonialisme de teranyes del s. XVI i el neocolonialisme a Bolívia amb el tema de l'aigua. Els actors mentre filmen, s'endinsen no només a representar un personatge sinó a interpel.lar-se per la situació de la crisi de l'aigua que succeix a Bolívia mentre que rodaven el que seria una pel.lícula més. I resulta que no. Endinsar-se i deixar-se interpel.lar per l'altre va deturar els propis projectes per transformar-los en quelcom d'altre. Potser tan diferent del que pensàvem. La segona, un film un xic surrealista al principi: "Texas" de Fausto Paradivino. La trama res d'important. L'essència és mostrar l'interioritat dels personatges de com viuen la relació amb els altres i com els afecta.

Els altres és el principi d'ètica (o moral en termes més clàssics i teològics) fondamental de tota vida. Els altres interpel.len, interrogen de com som i com actuem. L'amistat profunda neix d'aquest principi -més que d'una idea-. Déu al llarg de la història ha sortit al camí de l'home per provocar un rencontre. Sempre amb altres.

Van gogh, También la lluvia o Texas si tenen quelcom en comú és el desig de visibilitzar un món interior en conflicte i sempre cridat a una certa unitat. Vivim en la contínua necessitat d'un rencontre com el de Jesús amb la Samaritana. Jesús té set. Al pou s'hi troba una Samaritana. Al final del rencontre, és la samaritana qui té desig de l'aigua de Jesús, d'ell mateix. Font insaciable. La Samaritana es va deixar captivar i interpel.lar. L'actor de También la lluvia es deixa interpel.lar per una situació desconeguda i per un regal inesperat al final del film. Van gogh no es creuria que la nit estelada podria interpel.lar sobre els conflictes que vivim interiorment. Però en la nit encara que sigui la més profunda, la presència del Sol de la Nit hi és. Cal deixar-se interpel.lar-se per l'altre, pels altres...Principi de realitat i de possibilitat de cantar realment un 'aleluya' de vida renovada. Sempre deixant-se captivar per la trobada.