IMATGE, PENSAMENT I POESIA

Imatge, aquesta de Monet. La cultura europea occidental se'n meravella de l'exposició aquest primer trimestre de Monet al Grand Palais de París. Massa realístic i clàssic per la meva sensibilitat. No obstant, les contrallums de la vesprada d'aquest quadre mostren el pensament que aquests dies i que l'Evangeli d'aquest diumenge deixen entreveure.

Pensament. Ormai un Dio ci può salvare, perdó per l'italià, però m'agrada l'expressivitat d'aquesta frase en aquesta llengua. Heidegger la va proclamar. Gran profeta. Només un Déu ens pot salvar davant de la trucada a la nostra porta del mal, el gran enigma que ens envolta. Com aquells deu leprosos. Només un Déu dóna un sentit al passat, al present i al futur. Només un Déu dóna el color en la vesprada com en la de Monet de front al dolor i al sofriment, la patiment. I ens pot desvetllar la possibilitat de ser més humans. Arreplegats en les rutines, en les agendes més o menys electròniques, els projectes calculadors només Ell dóna una tendresa que ens és pròpia però tantes vegades adormiscada i "acuirassada" per tants temes. Només un Déu ens pot salvar. I així ho canta el salm proclamat aquest diumenge. El Salm 98(97). Tantes vegades escoltem els salms durants les nostres celebracions, bé sigui perquè no ens enrecordem de la tornada a repetir, bé perquè és moment de reposar entre lectura i lectura. El Salm proclama una lloança de qui se sent salvat, de qui canta la llum del Déu que l´és vida.

Poesia. La cançó darrera de The Arcade Fire, Half Light I. I és que, en definitiva, vivim a mitja llum. Creiem que la vida és tota llum, tot per nosaltres, eterna. I més tard o més aviat, per les circumstàncies que siguin, hem de reconèixer que vivim a mitja llum. Res està complert, res és viu plenitud. Vivim caminant, entre ombres i llums, lloant i confessant. És la vida del salmista, és la vida del lepròs, és la nostra vida. No volguem construir-ne un altre. No som objectes de la vida sinó subjectes de la vida a la qual no tot està controlat ni preparat. La sorpresa és viure a mitja llum en què res està totalment donat ni molt menys totalment assegurat. A Deo gratias, que sigui així perquè la nostra humanitat resideix en el nostre ser humans progressivament. No tot està perdut, no tot està acompanyat ni tot està decidit, doncs, perdre i gastar, acompanyar-se i acompanyar i haver decidit i decidir són els acords per arribar a Ell.